Home - Webmail - Mapa Web - Cercador - Contacte -Castellano
Maria Pallarès Sans
Fem cadena Editorial - Biografia -  Entrevistes  - Llibre de visites - Escrits - Guia de recursos

© Catalunya Ràdio
Gaspar Hernández

 Entrevistes 

Presentació entrevistes

 Entrevista a Gaspar Hernández

Text disponible en format PDF

Periodista i Director del Programa L’Ofici de viure de Catalunya Ràdio

Qüestionari:

  Què és la vida per a vostè?

La vida és una aventura, un misteri a viure i, com diu Oriol Pujol Borotau, la vida no és un problema a resoldre, sinó que és un mitjà positiu i constant d’aprenentatge. La vida és un miracle.

 Què és el que més valora de la vida? Quin és el sentit de la vida?

El que més valoro de la vida és l’amor, el sentit és donar i rebre amor. Com a qüestió secundària seria ser coherent amb la teva essència sigui quina sigui. Cal intentar intuir-la i ser coherent amb ella.

 Periodista, director del programa L’Ofici de viure. El seu programa és especial en un mitjà de comunicació, sobretot per la seva finalitat d’ajudar al creixement personal, i per aquest motiu, molt valorat per molta gent. Li agrada fer aquest tipus de programa dedicat a ajudar a la gent?

Sí, és un programa proposat per mi, pensat i ideat per mi i amb la sort que la direcció de Catalunya Ràdio el varen acceptar i es varen arriscar deixant de fer un programa d’esports i fent un programa com aquest en el que et sents útil. Catalunya Ràdio és un servei públic amb els objectius d’ajudar a la gent, a la cultura, a la llengua, etc. Hi ha un àmbit en el que els mitjans de comunicació no incideixen, el benestar emocional; es parla d’una realitat abstracta composta de fets, dades i números, un micro cosmos que és el de l’actualitat que arriba com una música de fons, però que no connecta amb la vida, a excepció dels successos importants.
Fer un programa que parli del que més ens afecta és el més important, és el moll de l’os. Faig el programa que més m’agrada i és un privilegi fer-lo perquè és útil.

 Quin és l’ofici de viure?

L’ofici de viure és transcendir l’ofici de viure, aconseguir desaprendre les eines que no són útils per aprendre les útils i bàsiques i, una vegada apreses, convertir-ho en l’art de viure per fer de la vida una obra d’art.

 Com i quan va sorgir la idea de fer una programa com L’Ofici de viure?

Feia un programa d’actualitat política i  estava molt  bé al Catalunya nit, però la vida és més que l’actualitat i les coses no es reflecteixen.

 S’ha plantejat que aquest programa pugui passar de moda? És a dir, que se li pugui argumentar –equivocadament, des d’una anàlisi poc àmplia- que es pot beneficiar de l’èxit dels anomenats llibres d’autoajuda, en el sentit de tenir bona acollida actual per les temàtiques que s’hi tracten.

No, no m’he plantejat  el fet que pugui passar de moda. Hi ha uns temes universals dels que se

n’han aprofitat alguns manuals d’autoajuda, d’aquests que en podríem dir col·loquialment escrits “amb la patilla”, però dins dels anomenats d’autoajuda també s’hi inclouen llibres de molt contingut .
Els temes universals hi són des de sempre i continuaran sent tractats perquè sempre preocuparan. Cal tractar els temes amb rigor i intento aplicar el mateix rigor que en altres programes amb bons professionals i bons col·laboradors.

 Té per davant alguna temàtica que li resulti difícil poder plantejar en el seu programa però que en tingui moltes ganes de tractar?

El tema de la mort i el de la malaltia que encara són tabús socials i en parlem en contades ocasions. Hi ha un segment de la societat que no li agrada sentir-ne a parlar. A mi m’agradaria parlar més sovint de la mort; però no voldria fer un programa de to baix.

 Com podem créixer?

No tinc la resposta, tan sols soc un senzill periodista que estic en el camí d’aprendre i aprenc amb els col·laboradors i mestres que llegeixo.
El que diuen els especialistes és que podem aprendre de les crisis perquè totes són oportunitats de creixement. A vegades aprenen de la malaltia i de la mort de persones estimades mitjançant els processos de dol i de dolor que valorem anys després d’haver passat el procés. Amb el dolor només podem aspirar a conviure.
També podem créixer amb un treball interior, amb la gimnàstica de l’esperit, donar més importància a la meditació i també la gimnàstica de l’amor.

 Quina ha estat la seva experiència professional més impactant??

Moltes, però en diré dues. La primera, el dia dels atemptats a les Torres bessones de Nova York. El programa era en directe i varem fer 7 hores de guàrdia tot improvisant. La segona, també em va impactar molt. Una oient va telefonar en directe al programa Una Nit a la terra quan s’estava morint la seva filla de 30 anys, necessitava ajuda i ens va buscar mentrestant. Vaig tenir consciència d’impotència, tot i que després ens va donar les gràcies. Li varem ser útils.

 Autor de Mandra, conjunt de relats periodístics i El Llibre de les emocions, on es mostren els relats dels oients del programa Una Nit a la terra, què li han aportat i aporten els oients?

Els oients m’ho aporten tot perquè formen part d’aquella realitat de la vida que abans parlàvem, la realitat que connecta amb la vida, la que no té massa a veure amb els mitjans de comunicació.

Els oients aporten el contacte amb la Vida amb majúscula, amb les seves angoixes, alegries i penes em donem molt. Ens arriben molts comentaris d’ells des de fa anys i ara amb el correu electrònic ens arriben molts missatges enriquidors.

La meva aspiració és estar a l’alçada dels oients. És diferent el que fa la televisió amb programes escombraria, malgrat les honroses excepcions que hi ha a tv3. L’oferta crea la demanda i si l’oferta és bona automàticament la demanda també i l’oferta ha de ser bona en un mitjà de comunicació.

Els oients es mereixen el millor. S’ha d’estar a l’expectativa i a la seva alçada. Cal tractar a l’oient amb admiració.

 Recomani’ns un llibre necessari.

Coincideixo amb Àlex Rovira en la importància de la lectura del llibre de
Víctor Frankl:  L’Home a la recerca del sentit: el camp de concentració viscut per un psicòleg. Barcelona: Edicions 62, 2005.

També els llibres de Krishnamurti (Uppaluri Gopala) o els d’Osho que sintetitzen moltes tradicions i són molt útils. D’altra banda, com m’agrada molt la literatura d’una altra manera busco temes d’autoajuda.

L’entrevista a Gaspar Hernández va ser en el seu entorn professional. Els espais de Catalunya Ràdio, tan propers al periodista, varen procurar una atmosfera càlida. El seu tarannà, respectuós i espiritual, va fer que aquest temps, ple de paraula i de silenci, fos molt especial.

M. Carme Sans Moyà
Barcelona, febrer de 2008

amunt

Darrera actualització: 10 de Febrer, 2008