Home - Webmail - Mapa Web - Buscador - Contacto -Català  
Maria Pallarès Sans
Fem cadena Editorial - Biografía - Entrevistas -  Libro de visitas  - Textos - Bibliografía
 Libro de visitas 

Crear un nuevo mensaje en el libro de visitas

De: Maria Teresa Casals i Rubio | Asunto: | Enviado el: 07/06/2006

Hola Maria,
T'he conegut a través de les converses amb la teva mare, que és una persona fantàstica que transmet pau. Jo, Maria, també tinc fills i 5 néts. Els estimo profundament . Per això puc entendre el dolor intenssíssim que ha de provocar l'absència física d'una filla. Quan la vida ens planteja una situació límit crec que tenim dues alternatives: Ensorrar-nos o transcendir.La teva força havia de ser tan gran que ha fet possible que tu encara estiguis avui entre nosaltres i que, a través de la teva memòria, intentem ser millors, més humils, més agraïts per tot el que tenim, més generosos.
Gràcies, Maria

arriba


De: Marta Barnés | Asunto: | Enviado el: 24/05/2006

Recuerdo de María su buen carácter, siempre con una sonrisa y una palabra amable. Mantengo en mi memoria un día de verano en mi casa de Águilas. Creo que era mi santo, me trajeron unos pendientes a los que tengo mucho cariño y con mucha paciencia me hizo una trenza preciosa.

Ella y su familia tienen una calidad humana tan enviadiable que cuando estás con ellos te sientes mejor persona y sólo tienes buenas y amables palabras, y te das cuenta que lo más importante en esta vida es quererse y llevarse bien con toda la gente que te rodea.

María está siempre en nuestro recuerdo.

Espero que podamos disfrutar de vosotros.

Con cariño, Marta.

arriba


De: Jaume Fusté | Asunto: | Enviado el: 27/04/2006

Quisiera añadir un comentario desde el punto de vista Budista a la reseña que M Carme a hecho del libro "La Ola es el Mar" de Willigis Jager. Las tesis principales que en el libro se exponen coinciden en líneas generales con lo que se estudia en el Budismo Mahayana. Pero a mi juicio hay un punto importante que cabría destacar, y es que la unión, unidad o identidad del hombre y la Divinidad es, de acuerdo con el Budismo, actualmente sólamente en potencia y no en efecto, y que para hacerla efectiva es necesario practicar uno de los diversos caminos espirituales que lleven a la experiencia de tal unión. Desde este punto de vista, las religiones serían no tan sólo como un cristal mágico que nos permite ver la luz esencial que hay más allá -- como se dice en el libro -- sino también las únicas puertas o puentes que nos pueden llevar a la experiencia directa de esta luz.

arriba


De: rosario | Asunto: | Enviado el: 30/03/2006


today's the day before three years ago

when so many hearts and minds got just twisted up

it's over now, we must go on,

said and felt to stay in our hearts and brains

the road will be long or short, who knows but Him?

but it will be a road of peace and joy and love

until we meet again, all, all, and all.

No more pats on the back, those cheated ones,

We will walk by ourselves, heads lifted high,

the Lord and his Mother, our guides,

As they were to our forefathers, we need no more.

And you Maria know this all.

arriba


De: PRESENT | Asunto: | Enviado el: 23/01/2006

La mort tristament és converteix massa freqüent, nom podem
mai de sofrir per algú estimat, qua ens afrontem amb aquesta
situació, necessitem sobreposar-nos, per a continuar lluitant per aquelles coses per les que val la pena viure.

arriba


De: PRESENT | Asunto: | Enviado el: 23/01/2006

La mort tristament és converteix amb un aconteixament massa freqüent, no podem deixar mai de sofrir per algú estimat ,quan
ens afrontem amb aquesta situació, necessitem sobreposar-nos, per a continuar lluitant per aquelles coses per les que val la pena viure.

arriba


De: Ana González | Asunto: | Enviado el: 23/12/2005

Como no podía ser de otra manera María, tambien en estas fiestas te recuerdo y a tus padres y a Diego y a Pep, y a todos ellos me gustaría decirle como dice Kierkegaard: "La vida solo puede ser comprendida mirando hacia atras, pero ha de ser vivida mirando hacia adelante". Os queremos. Ana

arriba


De: germans i familia de la Sònia | Asunto: | Enviado el: 15/12/2005

El destí va fer que ens coneixèssim allà on mai haguérem volgut estar, guardant l'esperança que cada día minvava encara que no volguéssim. La Maria va ser companya de planta de l'Hospital Clínic de la Sònia, la nostra germana, que un temps abans que la Maria emmalaltís, ja portava la càrrega del càncer. La Sònia era conscient de la gravetat del què li passava, però això li donava més forces i més ànims per viure, fins i tot dins d'aquella gàvia on permania: escoltant música, llegint llibres i sobretot, fent les seves passejades dintre de l'hospital, gairebé de marxa olímpica, fent cada dia uns quants kilòmetres!! Havia de trobar força d'on fos i dintre d'un hospital és difícil trobar-ne.
Als corredors mentre elles eren dintre de les seves respectives habitacions, les nostres mares es feien partíceps de confidències en relació al què sentíen, a la seva impotència al veure que la vida de les seves filles no estava ales seves mans, sinó que havien de confiar amb la medecina, que encara avui no pot resoldre tot el que voldríem.
El record de la Sònia sempre es mantindrà dintre nostre, per tot el que ens va donar, pel que representava dins la nostra família, a més que al igual que la Maria és tractava d'una noia d'una bondat i uns sentiments cap els altres fora del comú.
Amb ella també la Maria es al nostre pensament.

arriba


De: M.Carme Sans | Asunto: | Enviado el: 25/11/2005

L'amiga Mar Carrió se'n va anar al Cel el dia 8 de novembre de 2005. Ella va escriure en el llibre de visites referint-se a la Maria: la tinc força present en el meu dia a dia i això m’ajuda a continuar endavant.
Hi ha un proverbi àrab que diu “si en el món no hi ha un lloc per a tu, jo et retindré en els meus ulls".
Nosaltres també et tindrem present per tirar endavant i et retindrem en els nostres ulls fins que ens tornem a trobar.

arriba


De: Maria Molera | Asunto: | Enviado el: 09/11/2005

Des de l'Associació d'Antics Alumnes de Casp, us volem encoratjar i agrair la creació d'aquest espai que sens dubte, serà molt positiu per les persones que el coneguin.
Ho comunicarem als antics alumnes de la promoció 1989, companys de la Maria, perquè visitin la pàgina i puguin colaborar-hi.

Us saludem molt cordialment i una forta abraçada, el vostre testimoniatge és admirable i enriquidor per totes les persones que hem pogut accedir a la pàgina.
Ànims i endavant.
Maria Molera

arriba


De: ANNAÏS MOYÀ GARSABALL | Asunto: | Enviado el: 04/11/2005

SENTO MOLT QUE UNA NOIA TAN CASTISSA COM LA MARIA I TAN JOVE, NO PUGUI ESTAR AQUÍ AMB TOTS VOSALTRES PER QUE SEMBLA I SEGUR QUE ES UNA NOIA SUPER OBERTA I SUPER SIMPÀTICA M' ALEGRO MOLT DE PODER CONÈIXER ELS PARES I L'HOME D'AQUESTA NOIA TAN CASTISSA

arriba


De: vanessa moya | Asunto: | Enviado el: 04/11/2005

Sento molt que la seva mort fos d'aquesta manera, tant així, crec que havia de ser una noia molt valenta amb molt coratge i molt estimada.

arriba


De: Josep Maria Pallarès Sans | Asunto: | Enviado el: 07/09/2005

En un dia com avui, dimecres 7 de setembre de 2005, recordo de manera especial unes paraules que em va escriure la Maria en una postal preciosa desde Salisbury, Anglaterra, el desembre de 1995: "Quan s'està lluny de casa, encara que sugui per poc temps, es troba molt a faltar la companyia de les persones que estimes".
Una abraçada ben forta,

arriba


De: rosario | Asunto: | Enviado el: 07/09/2005

and now again I raise this So long, Maria! to you up above amidst the angels looking at us and wishing us to be happy and helpful and grateful while enjoying this lent world, thanks for all these and more, you know

arriba


De: Josep Mª Perelló | Asunto: | Enviado el: 06/09/2005

Hola Maria, demà farà dos anys i serà un dia que tindràs moltes visites, segur, la gent que t'ha conegut, i pot, vindrà, els que no, pensaran en tu

arriba


« Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 Siguiente »

Libro de visitas de Maria Pallarès Sans

Documento sin título