Home - Webmail - Mapa Web - Cercador - Contacte -Castellano
Maria Pallarès Sans
Fem cadena Editorial - Biografia - Entrevistes -  Llibre de visites  - Escrits - Guia de recursos
 Llibre de visites 

Crear un nou missatge en el llibre de visites

De: Jordi Sancho | Assumpte: | Enviat el: 03/03/2005

Convertirem els silencis en or
i els mots en foc. La pell d’aquest retorn
acumula la pluja, i els afanys
esborren privilegis. Lentament
emergim del gran pou, heures amunt,
i no pas a recer de cap malastre

Convertirem el vell dolor en amor
i el llegarem, solemnes, a la història

Miquel Martí i Pol
L’àmbit de tots els àmbits. Llibres del Mall, 1981.

amunt


De: Mar Carrió | Assumpte: | Enviat el: 18/02/2005

Malauradament no vaig tenir l’oportunitat de conèixer a la Maria, m’hagués agradat tant. Tot i així, la tinc força present en el meu dia a dia i això m’ajuda a continuar endavant.
Hi ha un proverbi àrab que diu “si en el món no hi ha un lloc per a tu, jo et retindré en els meus ulls”, felicitats Carme, penso que has aconseguit!

amunt


De: agusti casanova | Assumpte: | Enviat el: 16/02/2005

Amics de la maria, i de tots, car ella com la seva família ho som.. rebeu una abraçada i sapigueu que avui és la meva primera entrada a internet, encara que sembli mentida.
gràcies inclús en aquest moment aconsegueixes una novetat. Per cert, et demanoi que preguis per el meu germà Josep, que de nou sembla està en perill.

amunt


De: fuensanta | Assumpte: | Enviat el: 15/02/2005

Nuestra amiga Merche me encargó un dibujo de Maria,pron-
to te lo mandaré espero te guste lo hice con mucho cariño.Un fuerte abrazo.

amunt


De: Albert, Fina, Ignasi, Alba | Assumpte: | Enviat el: 11/02/2005

Sempre recordem la Maria amb un somriure seré, fins i tot quan la malaltia ja s’havia manifestat. El somriure va romandre malgrat els moments de foscor que tothom ha de viure, i també va romandre malgrat el seu cos malalt. La Maria feia vertadera la convicció d’un filòsof francès, Paul Ricoeur, que malgrat perdre un fill en circumstàncies dramàtiques, afirmava: “el mal no té la paraula definitiva, el bé és més potent que l’amor”. El somriure seré de Maria s’ha imposat al mal, el somriure de Maria és la veritat definitiva, per això, sempre recordem Maria amb un somriure seré. El mateix somriure present en l’expressió dels vostres fills, Diego i Pep, un somriure que transparenta el vostre amor i que és penyora de la mort.

Us estimem.

amunt


De: Agua de luna | Assumpte: | Enviat el: 30/01/2005

Escribo este mensage desde un sitio donde Maria disfrutaba del baile, de la salsa, de donde tenia muchos conocidos, de donde reia y conocia gente, en definitiva de donde Maria iba a disfrutar y aprender a bailar, pues después de un año y preguntandonos donde estaria Maria, nos hemos enterado de la fatal noticia y es por eso que escribo este mensage para que sepais que sempre la tebdremos en ña memoria, no hay que olvidar que incluso un dia bailó para este local con sus compañeros de clase de baile, nosotros no lo olvidamos y por supuesto ni la olvidaremos.
Gracias Maria por tu presencia en esta sala y allí donde estés esperemos que sigas disfrutando y bailando esa música, la salsa, que tanto te gustaba-

amunt


De: Carmen Merinero | Assumpte: | Enviat el: 25/01/2005

"Somos, del aire, una molécula lentísima, una minúscula parte del vuelo y nos posamos unos en otros" (Dulce Chacón)

amunt


De: Familia Argilés Sans | Assumpte: | Enviat el: 06/01/2005


Te voglio bene assai
ma tanto tanto bene sai
è una catena ormai
she scioglie el sangue dint' e vene sai

amunt


De: Sacri y Faustino | Assumpte: | Enviat el: 31/12/2004

Cuando nos dijeron que María estaba gravemente enferma, Sacri y yo empezamos a rezar pidiendo un milagro.
María no se curó, pero el milagro se producía, se estaba produciendo, ante nuestros ojos todos los días, minuto a minuto. El milagro se produjo hasta que expiró. Ella, no sólo aceptó para sí el mal y el sufrimiento que le aquejaba, sino que los convirtió, por la gracia de Dios, en un bien para ella misma y para todos los de su alrededor. ¡Qué belleza! ¡Qué ternura! ¡Qué paciencia! ¡Qué alegría en el dolor!
Esto es lo que tenemos que reconocer: que en esa circunstancia tan dramática, el Señor se manifestó sosteniéndola. Esto (más allá del impacto de su pérdida) es lo que cuenta y vale para nosotros. Valió para María.

Un abrazo, Sacri y Faustino

amunt


De: Mercè Colomer | Assumpte: | Enviat el: 24/12/2004

Que la llum i la pau que despren la Maria ens segueixi il·luminant en aquestes diades dels Nadals i per tot l'any que ve. Una abraçada emocionada

amunt


De: Ana | Assumpte: | Enviat el: 17/12/2004

Dicen que "vivir en el corazón de los que dejamos equivale a no morir nunca". Por eso, todos los que queremos a Maria no permitiremos que muera nunca. En estos dias que nos sentimos más sensibles te recordamos como ejemplo de luz en un mundo oscuro y egoista.

amunt


De: Jordi Calmet Xartó | Assumpte: | Enviat el: 04/11/2004

Vaig tenir la sort de coneixer la Maria i vam coincidir algunes vegades junt amb el Didac i el Pep. Quan ens vam veure, fins i tot en plena malaltia, recordo que sempre t´interessaves per les meves coses i jo, potser per timidesa, em quedava amb la sensació que teníem moltes més coses per parlar i que segurament ja tindríem temps per fer-ho. Encara tinc aquesta sensació...

El titol del missatge és d´un poema de Joan Salvat Papasseit i el va popularitzar en Joan Manuel Serrat amb una cançó, tot escrivint això m´ha vingut al cap.

Gracies Maria i tota la família per la vostra gran lliçó de vida, i felicitats per aquesta esplendida pagina web.

Una forta abraçada,
Jordi

amunt


De: Ana González | Assumpte: | Enviat el: 28/10/2004

Yo También conocí a Maria, desde que era muy pequeñita. Comparti muchos veranos con ella y su familia. Nunca me deslumbró tanto como con su enfermedad. Todo en ella era luminoso.

amunt


De: oriol | Assumpte: | Enviat el: 22/10/2004

...maleida ironía la de la vída...uns que fan tot el possible per malmetre-la i d´altres que ens ensenyen a estimarla...
Sens dupte,aquest últim,és l´exemple de la María que perdurarà en tots nosaltres,sense païr del tot,l´absurt i el sense sentit,en que ens ha deixat la seva partida,tot i que maí, podrà ocultar la Llum,que ens va deixar per sempre,la seva preséncia...
Era pel Juny i als passadissos del Clinic,per sobre d´una aparent fragilitat i sobre sortía una alegría amb sabatilles,un somriure amb mocador al cap,que a tots ens enlloernava i que encara avuí ho fá,ens hi es present imborrable i avuí fá que continuem,malgrat tot,de caminar i de ser dignes d´imitar,el seu coratje i el seu gaudir de viure...
Gracies de tot cor.Sempre

amunt


De: Miguel Puchol | Assumpte: | Enviat el: 15/10/2004

Hace unos 20 años, conocí a María, a través de mi hermana y en Aguilas. Solo era una persona muy agradable, muy simpática, muy sincera, muy amiga. Vaya, pues me sobra el "solo". Hoy no abundan estas personas. Tanto mi familia como yo la recordaremos siempre. Lola, Mamen, Toyo, Miguel jr, y el que escribe

amunt


« Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 següent »

Llibre de visites de Maria Pallarès Sans

Documento sin título