Home - Webmail - Mapa Web - Cercador - Contacte -Castellano
Maria Pallarès Sans
Fem cadena Editorial - Biografia - Entrevistes -  Llibre de visites  - Escrits - Guia de recursos
 Llibre de visites 

Crear un nou missatge en el llibre de visites

De: PRESENT | Assumpte: | Enviat el: 23/01/2006

La mort tristament és converteix amb un aconteixament massa freqüent, no podem deixar mai de sofrir per algú estimat ,quan
ens afrontem amb aquesta situació, necessitem sobreposar-nos, per a continuar lluitant per aquelles coses per les que val la pena viure.

amunt


De: Ana González | Assumpte: | Enviat el: 23/12/2005

Como no podía ser de otra manera María, tambien en estas fiestas te recuerdo y a tus padres y a Diego y a Pep, y a todos ellos me gustaría decirle como dice Kierkegaard: "La vida solo puede ser comprendida mirando hacia atras, pero ha de ser vivida mirando hacia adelante". Os queremos. Ana

amunt


De: germans i familia de la Sònia | Assumpte: | Enviat el: 15/12/2005

El destí va fer que ens coneixèssim allà on mai haguérem volgut estar, guardant l'esperança que cada día minvava encara que no volguéssim. La Maria va ser companya de planta de l'Hospital Clínic de la Sònia, la nostra germana, que un temps abans que la Maria emmalaltís, ja portava la càrrega del càncer. La Sònia era conscient de la gravetat del què li passava, però això li donava més forces i més ànims per viure, fins i tot dins d'aquella gàvia on permania: escoltant música, llegint llibres i sobretot, fent les seves passejades dintre de l'hospital, gairebé de marxa olímpica, fent cada dia uns quants kilòmetres!! Havia de trobar força d'on fos i dintre d'un hospital és difícil trobar-ne.
Als corredors mentre elles eren dintre de les seves respectives habitacions, les nostres mares es feien partíceps de confidències en relació al què sentíen, a la seva impotència al veure que la vida de les seves filles no estava ales seves mans, sinó que havien de confiar amb la medecina, que encara avui no pot resoldre tot el que voldríem.
El record de la Sònia sempre es mantindrà dintre nostre, per tot el que ens va donar, pel que representava dins la nostra família, a més que al igual que la Maria és tractava d'una noia d'una bondat i uns sentiments cap els altres fora del comú.
Amb ella també la Maria es al nostre pensament.

amunt


De: M.Carme Sans | Assumpte: | Enviat el: 25/11/2005

L'amiga Mar Carrió se'n va anar al Cel el dia 8 de novembre de 2005. Ella va escriure en el llibre de visites referint-se a la Maria: la tinc força present en el meu dia a dia i això m’ajuda a continuar endavant.
Hi ha un proverbi àrab que diu “si en el món no hi ha un lloc per a tu, jo et retindré en els meus ulls".
Nosaltres també et tindrem present per tirar endavant i et retindrem en els nostres ulls fins que ens tornem a trobar.

amunt


De: Maria Molera | Assumpte: | Enviat el: 09/11/2005

Des de l'Associació d'Antics Alumnes de Casp, us volem encoratjar i agrair la creació d'aquest espai que sens dubte, serà molt positiu per les persones que el coneguin.
Ho comunicarem als antics alumnes de la promoció 1989, companys de la Maria, perquè visitin la pàgina i puguin colaborar-hi.

Us saludem molt cordialment i una forta abraçada, el vostre testimoniatge és admirable i enriquidor per totes les persones que hem pogut accedir a la pàgina.
Ànims i endavant.
Maria Molera

amunt


De: ANNAÏS MOYÀ GARSABALL | Assumpte: | Enviat el: 04/11/2005

SENTO MOLT QUE UNA NOIA TAN CASTISSA COM LA MARIA I TAN JOVE, NO PUGUI ESTAR AQUÍ AMB TOTS VOSALTRES PER QUE SEMBLA I SEGUR QUE ES UNA NOIA SUPER OBERTA I SUPER SIMPÀTICA M' ALEGRO MOLT DE PODER CONÈIXER ELS PARES I L'HOME D'AQUESTA NOIA TAN CASTISSA

amunt


De: vanessa moya | Assumpte: | Enviat el: 04/11/2005

Sento molt que la seva mort fos d'aquesta manera, tant així, crec que havia de ser una noia molt valenta amb molt coratge i molt estimada.

amunt


De: Josep Maria Pallarès Sans | Assumpte: | Enviat el: 07/09/2005

En un dia com avui, dimecres 7 de setembre de 2005, recordo de manera especial unes paraules que em va escriure la Maria en una postal preciosa desde Salisbury, Anglaterra, el desembre de 1995: "Quan s'està lluny de casa, encara que sugui per poc temps, es troba molt a faltar la companyia de les persones que estimes".
Una abraçada ben forta,

amunt


De: rosario | Assumpte: | Enviat el: 07/09/2005

and now again I raise this So long, Maria! to you up above amidst the angels looking at us and wishing us to be happy and helpful and grateful while enjoying this lent world, thanks for all these and more, you know

amunt


De: Ció | Assumpte: | Enviat el: 06/09/2005

Tot i que no he tingut el plaer de conèixer-te personalment, crec que puc dir que et conec una mica a través de la teva mare. Sé que has estat una criatura excepcional però francament no em sorprèn perquè tens una mare excepcional . Jo que també soc mare admiro la dignitat i la serenor amb la que ella porta el seu dolor i m’imagino que tu també te’n deus sentir orgullosa. Per a mi és una un privilegi poder gaudir de la seva amistat. El meu cor està amb vosaltres.

amunt


De: Josep Mª Perelló | Assumpte: | Enviat el: 06/09/2005

Hola Maria, demà farà dos anys i serà un dia que tindràs moltes visites, segur, la gent que t'ha conegut, i pot, vindrà, els que no, pensaran en tu

amunt


De: Toni Soler | Assumpte: | Enviat el: 06/09/2005

Haver tingut la Maria d'alumne, ha estat un privilegi i un orgull. D'aquell ja llunyà 3r de BUP en recordo la mirada, sobre tot la mirada, la dolcesa i la discreció. No he tingut ocasió de veure-la després. De lluny l'he anada seguint amb interès a través dels seus pares. Haver-los conegut i tractat a ells també ha estat una benedicció del cel. Ara me n'adono que tot això que m'expliqueu, la fortalesa i l'alegria profunda que la Maria ha irradiat fins al darrer moment, ja hi eren en aquella noieta encantadora.
Dono gràcies a Déu per haver conegut la Maria, per la seva vida i la seva mort tan lluminoses. I per vosaltres, els seus pares, testimoniatge d'amor i d'esperança.

amunt


De: irene | Assumpte: | Enviat el: 16/08/2005

MARIA, fue una chica inteligente, cariñosa y amable. Yo los días que la vi fue muy amable y cariñosa conmigo. Yo tengo un cariñoso y apreciado recuerdo de MARIA.
IRENE BLESA ESTEBAN,10 AÑOS

amunt


De: Ana González | Assumpte: | Enviat el: 01/08/2005

En esta época en la que me vienen a la mente tantos recuerdos tuyos y de tu familia... En Arbeca, en Aguilas, aquel primer viaje, un coche lleno de niños, de sueño, y de sueños. Pienso en el vacio de tus padres sin tí, pero también pìenso en la plenitud de tus padres contigo, y con todos los que te han conocido y tienen ese concepto tuyo tan alto. Ayudales a tus padres a seguir como antes, como siempre, porque tú no te has ido.

amunt


De: josep mª perelló | Assumpte: | Enviat el: 29/07/2005

Hola maria: aquets dies fa molta calor al poble, el teu pare i la teva mare t'ho podran confirmar.
Continua sense ploure i els pagesos tenen por, tot i això s'acosta la festa major. et continuarè informant

amunt


« Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 següent »

Llibre de visites de Maria Pallarès Sans

Documento sin título