Biografia 

Dades biogràfiques
Personalitat i caràcter

Text disponible en format Microsoft Word

Dades biogràfiques

Maria va néixer el 8 de març de 1971, a quarts de quatre de la matinada a Madrid. A Madrid, per raons familiars. Va ser una nit especial perquè la neu, poc habitual en aquella ciutat, va deixar un mantell blanc i pur, presagi dels trets més significatius del caràcter de la Maria. Aquella matinada nevà suau i seguit. La neu anava caient sobre els carrers de la ciutat deixant un mantell de flors blanques, mentrestant ella tenia feina en néixer. La Preciosité, va néixer com els éssers de llum, amb la neu, com una catifa blanca perquè pogués trepitjar com els àngels, entre núvols blancs. Petita i menuda, però àgil i viva, s'escorria pels braços de la mare que en prou feines s'ho podia creure. Tenia una taca fosca, petita, signe, segons diuen, dels elegits.

Als dos mesos, la família es va traslladar a Barcelona. La seva infància va transcórrer entre la ciutat i el poble de la mare, Arbeca, a la comarca de Les Garrigues. Als dos anys i mig va néixer el seu germà, en Dídac, el Didi, i ella va disfrutar del germà el màxim jugant i mimant-lo com a un "nino" tot el que va pogué. Era carinyosa i encantadora. Quan tenia cinc anys va néixer el segon germà, en Pep, i va repetir de "nino". Després, ja més grans, els seus germans van invertir el rol, van esdevenir els grans i han estat sempre molt bons cuidadors de la germana.

Va estudiar al Col•legi dels Jesuïtes de Casp des de primer curs d'EGB fins a COU. Després, a la Facultat de Blanquerna va estudiar Magisteri i la llicenciatura de Psicopedagogia. Sempre envoltada d'amistats i companys, les vacances li van servir bàsicament per encara fer més amics i amigues, tant Arbeca com a Lorca i Aguilas (Múrcia) on hi passava moltes de les vacances. Sempre amatent, les amistats se la "rifaven" i volien estar al seu costat. Mai una crítica, mai cap paraula desagradable, sempre servicial i amb el somriure a la cara. Quant es feia estimar! Tothom ho deia. Un autèntic àngel, sense presumir mai de res, ni del físic, doncs era molt guapa, ni del esperit, que era esplèndid i lluminós.

Ja finalitzats els estudis, va treballar en diferents activitats, sempre relacionades amb la psicopedagogia i ajudar, però mai va tenir una feina fixa, la seva senzillesa feia que mai es volgués "complicar" la vida en benefici propi; sí, en canvi, va fer impossibles per ajudar als altres i a les amistats. L'abril de 2002 va conèixer el que seria el seu nuvi, Ignasi, i després marit i va compartir esperança i amor amb tots i amb tothom.

El 31 de març de 2003, després d'uns pocs dies de trobar-se malament, li diagnostiquen la leucèmia. Va lluitar amb força i entusiasme per curar-se. La seva força i alegria era tan evident que va poder casar-se amb l'Ignasi el dia 28 de juny, tal com havien previst abans de la malaltia. Des d'aleshores fins el 7 de setembre de 2003 que se'n va anar al cel va viure amb estimació i amb generositat, sempre pensant amb tots els que l'estimem i sempre amb els ànims alts i irradiant una meravellosa llum.

amunt

Personalitat i caràcter

Des de molt petiteta el tret més important de la seva personalitat, meitat àngel, meitat nena, era la bondat, una extremada bondat, i la lucidesa en el judici. Tenia un criteri sobre les coses imparcial, bondadós i just.

Era una criatura amb carisma i molta llum interior, amb una capacitat d'estar sempre en segon pla. Tothom era més rellevant que ella, fins i tot durant la malaltia. Era molt amorosa i carinyosa amb tothom. Malgrat ser molt guapa, no era gens presumida i els seus grans i profunds ulls, de color verd fosc, eren raigs ix que penetraven l'ànima. No calia parlar gaire perquè només mirant en tenia prou per saber què passava i què podia fer ella per ajudar. Sabia estar al costat amb amor i silenci i sempre amb un somriure. Tenia moltes amistats i la seva extraordinària bondat la feia vulnerable. Calia protegir-la de la seva bondat. Però ella no hi donava importància: "no passa res, ens deia, prefereixo ser així" i sempre ens feia callar perquè la seva categoria interior era insuperable. Era tan respectuosa amb les situacions dels altres que no volia mai comparar. Tenia la qualitat dels àngels i, com ells, rebutjava les comparacions, "los ángeles me enseñan que la comparación es una trampa de la inteligencia..." La seva força interior la feia una persona especial, motivada per una gran amor interior a tothom que es va reflectir en la manera de viure la vida. Més tard, durant el cinc mesos i cinc dies que va durar la malaltia, van poder comprovar que en realitat era un àngel tota ella i, com els àngels, era i és un ser lluminós que ens acompanya sempre. amunt

Darrera actualització: 29 de Desembre, 2004