|  Dedicatòria de la Maria amb una foto seva de petita els pares quan el pare estava ingressat en una altre hospital per a una petita intervenció:
“Hola Papas!
Como estos dias vamos a estar ocupados en distintas clínicas y seguro que a ti, papá, no te va a dar tiempo para decorar tu habitación, tomad esta foto que a todos nos gusta mucho. Fue Ignasi quien pensó en el detalle de regalaros esta ampliación...
Sabed que desde pequeñita me habéis cuidado y querido mucho, siempre lo he notado; pero especialmente ahora es cuando más lo necesito y me llega.
Un beso.
Os queremos”
Hospital Clínic, 2 juny, 2003
amunt 
Dedicatòria a la Biblia dedicada al seu pare quan es va casar:
“Querido papá,
Desde hace 32 años me he sentido muy bien acompañada, muy bien aconsejada.
Durante 32 años me has transmitido unos valores, una manera de actuar, una educación; me has enseñado una manera de querer.
Gracias por quererme tanto, demostrándome cada día el verdadero significado de la palabra querer.
Que Dios te bendiga.
Te quiere
Maria”
Barcelona, 28 de junio de 2003
amunt
 Escrits literaris
 Cançó de Joan Soler i Amigó
Poesia de Jorge Luís Borges
Només per a dones excepcionals de Mª Teresa de Calcuta
Poesia que Víctor Hugo va dedicar a la seva filla Marie quan va morir
Cançó de Joan Soler i Amigó
Text disponible en format PDF 
“Noia del poble”
Noia del poble, Maria,
d'un poble de vinya i blat
si tens morena la cara
és d'un sol que t'ha colrat.
Déu vora teu passava,
vora el camí et va trobar.
Noia del poble, Maria,
mare de l'amor més clar.
Era el temps de primavera,
era un temps per estimar:
et va dur vora de l'aigua,
als quatre rius et banyà,
et va cobrir amb lli i amb seda,
d'or i plata et va abillar.
Et donà flor de farina
I oli dels oliverars;
fruit de la terra promesa,
mel i mató vas tastar.
Com un segell va posar-te
al seu cor i en el seu braça.
Ets un badiu, una eixida
de la masia del pa,
una font que raja sempre
fins que de set no n'hi haurà.
Brot d'aquella soca antiga
d'on la vida va brostar.
Maria de l'esperança,
que vetlles gresol en mà,
la llavor dues colgada
que l'Esperit va covar.
Déu te guard, noia del poble,
que tan blanc llesques el pa.
Noia del poble, Maria,
mare de l'amor més clar.
Joan Soler i Amigó
|
Veure entrevista a Joan Soler i Amigó
amunt
Poesia del llibret del sagrament del matrimoni de Maria i Ignasi, 28 de juny de 2003, triada per ells:
Text disponible en format Microsoft Word 
“Y uno aprende”
Después de un tiempo,
uno aprende la sutil diferencia
entre sostener una mano
y encadenar un alma.
y uno aprende que el amor no significa acostarse
y una compañía no significa seguridad
y uno empieza a aprender...
que los besos no son contratos
y los regalos no son promesas y uno empieza a aceptar sus derrotas
con la cabeza alta y los ojos abiertos
y uno aprende a construir
todos sus caminos en el hoy,
porque el terreno de mañana
es demasiado inseguro para planes...
y los futuros tienen una forma de caerse en la mitad.
Y después de un tiempo
uno aprende que si es demasiado,
hasta el calorcito del sol quema.
Así que uno planta su propio jardín
y declara su propia alma,
en lugar de esperar a que alguien le traiga flores.
Y uno aprende que
realmente puede aguantar
que uno es realmente fuerte,
que uno realmente vale,
y uno aprende y aprende...
y con cada día uno aprende.
Jorge Luís Borges
|
amunt
Només per a dones excepcionals de Mª Teresa de Calcuta
Text disponible en format Microsoft Word
| "Només per a dones excepcionals"
Sempre tinguis present que la pell s'arruga, el cabell es torna blanc,
Els dies es converteixen en anys...
Però l'important no canvia; la teva força i la teva convicció no tenen edat.
El teu esperit és el plomall de qualsevol tela d'aranya.
Darrera de cada línia d'arribada, n'hi ha una de partença.
Darrera de cada aconseguiment, hi ha un altre repte.
Mentre estiguis viva, has de sentir-te viva.
Si trobes a faltar el que feies, torna a fer-ho.
No visquis de fotos esgrogueïdes.
No deixis que s'oxidi el ferro que tens a dins.
Fes que, en lloc de llàstima, en tinguin respecte.
Quan no puguis còrrer per als anys, trota.
Quan no puguis trotat, camina.
Quan no puguis caminar, fes servir el bastó.
Però, mai et detinguis!!!
Teresa de Calcuta
|
amunt
Amb el record de Maria sempre present, la poesia que Víctor Hugo va dedicar a la seva filla Marie quan va morir.
Danielle Ulvé. Le Barp (France)
Text disponible en format Microsoft Word
Demain, dès l’aube, à l’heure où blanchit la campagne,
Je partirai. Vois-tu, je sais que tu m’attends.
J’irai par le forêt, j’irai par la montagne.
Je ne puis demeurer loin de toi pour longtemps.
Je marcherais les yeux fixés sur mes pensées,
Sans rien voir au dehors, sans entendre aucun bruit,
Seul, innconnu, le dos courbé, les mains croisées,
Triste, et le jour moi sera comme la nuit.
Je ne regarderai ni l’or du soir qui tombe,
Ni les voiles au loin descendant vers Harfleur,
Et quan j’arriverai, je mettrai sur ta tombe
Un bouquet de houx vert et de bruyère en fleur.
3 de setembre de 1847
Victor Hugo (1820-1885), Les Contemplations
|
amunt
Escrits de la família, amics i col·laboradors
Et regalo la mirada. Un itinerari espiritual de l’absència a la Presència. M. Carme Sans Moyà. Barcelona: Edicions Saragossa, 2015. Pròleg de Xavier Melloni.
Jornades Vida després de la vida. Raymond Moody i Marilyn Rossner
El Viatge a Lourdes, un viatge interior
40 anys, Maria
Plegàries de llum per M. Carme Sans Moyà
Rics en bens tangibles i pobres en intangibles per M. Carme Sans Moyà
La terra d'Els Vilars per M. Carme Sans Moyà
Casament Lorca, dissabte, 27 de septembre de 2008 per Josep M. Pallarès Sans
Un record emocionat per Ramon Vilar
Esteve, Isidre. La Sort del meu destí per José M. Pallarès Soubrier
EL GRAN SILENCIO (2005) de PHILIP GRÖNING per Xavier Melloni
Memòria de Maria per M. Carme Sans
En record de Maria per Carles Pérez Testor
Entrevista a José M. Pallarès. en la revista Claver
Discurs de final de curs de José M. Pallarès. Promoció 2004-2006
La Felicitat
Maria, la meva filla molt estimada
La Pietà per M. Carme Sans
Record escrit per Constantin Gregory
Estimada María, per Pedro Llamas
El més important de la vida és estimar, per Pep Pallarès
Els teus silencis, Maria per Alfonso Pallarés
A l‘altre costat de la carena per Miquel Sunyol
Por a la mort per Miquel Sunyol
El meu record de Maria, per Guillermo Puchol
Maria, parlar de tu per Teresa Pallarés
Carta a Maria per Jordi Vila-Abadal
amunt
Entrevistes
Arran de la publicació del llibre: Et regalo la mirada. Un itinerari espiritual de l'absència a la Presència de M. Carme Sans Moyà, han fet dues entrevistes a l'autora
D'Oriol Bardají, director de Comunicació del Monestir de Montserrat i de Ràdio Montserrat, a Full dominical de l'Arxidiòcesi de Barcelona. Publicada el 6 de març de 2016
http://www.esglesiabarcelona.cat/node/8427?lang=ca
De Miquel Andreu, periodista, a Som Garrigues, núm. 423, maig de 2016
http://somgarrigues.com/noticies/3559/nou-numero-de-somgarrigues-el-423
Darrera actualització: 19 de juny, 2016 |
